El menjador escolar escolar: un dret de la infància

Hui, el Centre d'Estudis Rurals i d'Agricultura Internacional (CERAI) ha participat en la ‘I Trobada de Menjadors Escolars. El menjador escolar, un dret de la infància’, celebrat a València i organitzat per l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 20230. Aquesta trobada ha reunit responsables educatius, administracions, empreses de servei d'àpats, famílies i veus expertes en nutrició per a compartir experiències i reptes en la millora del servei de menjador escolar. L'objectiu d'aquesta cita: ser punt de diàleg entre els diferents agents implicats per a avançar en un model més harmonitzat i de qualitat en tot l'Estat.

L'organització ha presentat, d'una banda el projecte ‘La Sostenibilitat al plat’ i d'altra banda, el programa Horta-Cuina. El primer està en funcionament des de 2016, té com a objectiu principal impulsar la transició cap a uns menjadors escolars sans i sostenibles. L'entitat treballa des de fa més de nou anys per a contribuir a la comprensió crítica de la ciutadania valenciana sobre la producció, la distribució i el consum d'aliments. També per a generar valors, actituds i coneixements que permeten un canvi en el model agroalimentari d'acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. I en l'actualitat, més de 50 centres educatius han rebut assessorament per a realitzar un procés de transició cap a un model de menjador sostenible i amb hàbits alimentaris sans.

“Comencem amb la formació a la comunitat educativa, però al poc temps, vam entendre que no sols era suficient, també era necessari crear xarxes. Llavors impulsem la plataforma Escoles que alimenten, ens inserim en el grup de compra pública de la Xarxa de Municipis per l'Agroecologia, treballem amb agents multiplicadors com el CEFIRE i les escoles d'FP d'Agroecologia i de Cuina i restauració. Tot amb la idea d'augmentar l'impacte”, destacà Sarai Fariñas, responsable de Projectes educatius i Compra pública alimentària de CERAI.

Un altre dels pilars del projecte és la incidència política. “Perquè sense un canvi de normatives, sense una millora en els decrets, en els plecs… no podem avançar. Perquè si les comunitats educatives eren conscients de la necessitat de canvi però no hi ha polítiques que obliguen o premien a les empreses que serveixen aquests aliments dins del menjador, no féiem res”, remarcà Fariñas.

I l'últim pilar important de ‘La Sostenibilitat al plat’ és la comunicació. Imprescindible disposar d'un altaveu i visibilitzar tot el treball realitzat per a aconseguir la sensibilització de la ciutadania. “Tot això ho fem en CERAI perquè som una organització agrarista amb el convenciment que el sector agrari dels nostres territoris està patint un procés d'envelliment, que la xicoteta agricultura familiar està en perill i pensem que la compra pública alimentària en els menjadors escolars i també en altres espais de col·lectivitat, és un manteniment a llarg termini per al sector i una aposta pel relleu generacional”, subratllà Sarai Fariñas.

Horta-Cuina: el màxim triomf de ‘La Sostenibilitat al plat’

Després de l'evolució de ‘La Sostenibilitat al plat’, va ser possible el naixement d’Horta-Cuina, experiència presentada per Pedro Lloret, tècnic de Dinamització local de CERAI i per Iván Guimerá, gerent de la SAT. “És el màxim triomf de LSP perquè permet que xicotets productors i productores de València puguen col·locar els seus aliments en els plats”, indicà Sarai Fariñas.

Horta-Cuina és un programa dirigit a facilitar i consolidar una alimentació saludable, sostenible i de qualitat , basada en l'aposta decidida per la producció agrària de l'Horta de València i les comarques veïnes. “Es tracta de fer possible una alimentació en el menjador basada en l'agricultura local, incorporant productes frescos, de temporada, de proximitat i ecològics als menús dels centres escolars i de la restauració col·lectiva”, assenyalà Pedro Lloret.

El programa es treballa a partir d'un enfocament integral, involucrant de manera participativa i coordinada a tots els agents que fan possible un menjador: professorat, cuiners/as, alumnat, agricultors/as, empreses gestores i direccions escolars.

A més, a través d’Horta-Cuina es facilita l'articulació, programació i organització de les persones productores amb interés a accedir als menjadors escolars. “Per a això, hem creat una cooperativa d'agricultors/as especialitzada en la restauració col·lectiva escolar. Un total de 25 agricultors/res de l'Horta de València i de les comarques veïnes”, indicà Lloret.

A través d'aquest innovador programa, l’equip de persones responsable també treballa amb una logística adaptada, es realitza un assessorament a les empreses gestores en els menús sostenibles i de temporada.

Horta-Cuina en números

El programa ‘Horta-Cuina’ és possible gràcies a 20 agricultors i agricultores agroecològiques que conformen una cooperativa especialitzada en restauració col·lectiva escolar, així com a 10 productors i productores de proximitat del mercat de la Tira de Contar. “De manera progressiva, any rere any, el programa busca integrar a més productors seguint un model cooperatiu i organitzat”, assenyalà Iván Guimerá.

En el curs escolar 25-26, ja són més de 70 els centres escolars que han apostat pel programa Horta-Cuina, amb un impacte diari en més de 20.000 comensals. “A més, hem assessorat a més de 12 empreses gestores de centres de restauració col·lectiva i actualment col·laborem amb 10 empreses gestores de centres de restauració col·lectiva”, indicà Guimerá durant la presentació.

‍